Després de molt de temps en un refugi, per fi havia trobat la seva família en Carlos i la Cristina, uns bons amics i els millors adoptants que podia trobar en Pepe.
Però només ha pogut gaudir d'aquesta família uns pocs dies, la malaltia li ha jugat una mala passada i en Pepe no ha pogut lluitar més.
Pepe, sigues molt feliç a partir d'ara. Per aquí no t'oblidarem mai.
5 comentaris:
Una forta abraçada per en Carlos i la Cristina. Ho heu intentat i heu hagut de sofrir un final dramàtic. Però, de ben segur que en Pepe, sigui on sigui, us recordarà com les bones persones que estic segura que sou i us agraïrà l'escalf del vostre amor que ha pogut disfrutar en els seus últims moments.
Heu d'estar orgullosos Carles i Cristina, heu donat el caliu que es mereixía en Pepe i al menys els seus darrers dies ha gaudit d'una llar. Una forta abraçada des de Terrassa.
Ho hem vist a la web del Refugio d'en Coet i la Princi, i també ens hem quedat molt tristos. Just quan havia trobat família... És trist tant per ell com per en Carlos i la Cristina, a qui enviem molts ànims i els donem les gràcies per haver fet dels darrers dies d'en Pepe els dies, segurament, més feliços de la seva vida.
Hola Gordi!
Hola Peludeta!
M'ha dit el meu papi que el proper cap de setmana anirem a prop del vostre cau. Tindré el nas ben a punt per si de cas....
GUAU
Si Núria, pobre Pepe però com a mínim va poder conéixer en Carles i la Cristina que és el millor que li podia haver passat.
IDEFIX? quin cap de setmana vens per la Garrotxa, aquest del 23-24 febrer??? acosta't per Besalú!!!
Publica un comentari a l'entrada